1. |
Miratge
04:44
|
|||
|
Es va esvaint la llum just davant meu
tremola com un ciri
somriure és un martiri ara mateix
Enmig del fum que emet el teu alé
el teu rostre és un miratge
vull retindre aquesta imatge
per pensar-te
quan no puga mirar-te
quan haja de somiar-te
si vull imaginar-te
quan comence a oblidar-te
voldria equivocar-me
però estic apagant-me
i torturant-me
i corsecant-me
Es fa de nit al meu camp de visió
la pupil·la no es dilata
la torpesa que em delata em fa més por
El teu perfum és l'únic horitzó
declarada l'emergència
esgotada la paciència
vull pensar-te
quan no puga mirar-te
quan haja de somiar-te
si vull imaginar-te
quan comence a oblidar-te
voldria equivocar-me
però estic apagant-me
i torturant-me
i corsecant-me
|
||||
2. |
Cases de cartó
03:28
|
|||
|
Que trista sona la pluja sota un sostre de cartó
que trist sona el despertar en una casa ambulant, en un niu de formigó
Que trist ser inexistent, que trist no ser ni oblidat
que infeliç el dia de hui, una còpia del d'ahir
lluitant per a subsistir en un món sense demà
Així és el viure dels ningú
una jornada ací en el Sud
un dia més enllà del mur.
Que lluny passa l'esperança a les cases de cartó
que dur és de suportar el càrrec del sofriment en els carrers sense sol
Que trist és no tenir veu, que trist és no tenir nom
que trist no poder somiar perquè el somni fa més mal
quan te'l vols imaginar, quan ix per televisió
Així és el viure dels ningú
una jornada ací en el Sud
un dia més enllà del mur.
Així és el rostre de la fam
la lluita per la dignitat
un dia més, un nou combat.
|
||||
3. |
Samarretes velles
04:16
|
|||
4. |
Nostàlgia
03:10
|
|||
|
Cervesa sense alcohol, café descafeïnat
misèries ofegades en centres comercials
vides fetes amb mòduls, somnis d'usar i tirar
camins que ja no hi són per llocs que ja no estan
I atrinxerats en la nostàlgia
plorem uns temps que ens pareixien bons
i refugiats en la ignorància
tanquem els ulls per a dormir millor
Felicitat de plàstic, mentides oficials
esclavitud pagada, paradís artificial
cotxes que van més ràpid, gent que no sap cap on va
plaers que ja no ho són, anhels que han caducat
I atrinxerats en la nostàlgia
plorem uns temps que ens pareixien bons
i refugiats en la ignorància
tanquem els ulls per a dormir millor
|
||||
5. |
Era tan senzill
03:34
|
|||
|
Ens ho van dir i vam tragar
vam creure en l'anunci dels JASP
llançats a menjar-nos la vida
Vam estudiar i vam viatjar
vam comprar cases i locals
vam empassar-nos la mentida
I ens ho contàvem tot brindant
amb un bon vi en un restaurant cada dissabte
i compartíem il·lusions, triàvem entre mil opcions que rebutjàvem
tot passava tan ràpid, semblava tan senzill
era tan fàcil sentir-nos vius
La festa es començà a espatllar
i pacientment vam esperar
però el telèfon no sonava
amb una vida per pagar
en còmodes mensualitats
tot ens va esclatar a la cara
I ara ens veiem si és que podem
i compartim un tros de pizza i unes birres
ens preguntem què tal ens va
ens animem i anem buscant alternatives
ni prínceps ni princeses, el món no és tan senzill
s'acaba el conte, però seguim vius
|
||||
6. |
Un poc de tu
03:52
|
|||
|
Temps de reflexió en el sofà
repasse el dia i analitze cada instant
no trobe res interessant
i no m'esforce, no em considere especial
Saber-me jo, sentir-me humà
obrir la porta i afrontar la realitat
un poc de tu cap al final
tancar els ulls i repetir-ho a l'endemà
Una mirada que t'esquiva dins d'un bar
un comentari inoportú i equivocat
una resposta que no es podia esperar
una abraçada i el somriure d'un infant
Buscant d'algú complicitat
fingir dolor, sentir calor, volar més alt
i un poc de tu cap al final
tancar els ulls i repetir-ho a l'endemà
|
||||
7. |
Déjà vu
03:15
|
|||
|
Somia el món transformacions
tot ha canviat excepte tot
hi ha nous actors, nou director
però hem oblidat encarregar un nou guió
Una nova escena que és igual
una vella imatge en el meu cap
una altra història amb el mateix final
una altra porta oberta s'ha tancat
Medita el món les solucions
pensen uns pocs, parlen per tots
no es fa esperar la decisió
no tocar res i aplicar teràpies de shock
Una nova escena que és igual
una vella imatge en el meu cap
una altra història amb el mateix final
una altra porta oberta s'ha tancat
|
||||
8. |
Qui serà
04:20
|
|||
|
Les teues il·lusions, les meues ansietats
omplin l'habitació on m'esperes fa dos anys
la meua frustració, les teues ganes de lluitar
tu no ho vols acceptar, jo no puc evitar
Pense en el teu futur
i encara que no és just
ho intente i no puc
deixar d'imaginar-me qui serà
qui vegen els teus ulls
quan apagues la llum
i jo ja estiga lluny
per estimar-te
se'm fa dur saber que no et podré abraçar
quan jo ja estiga lluny
per estimar-te
tot el temps que voldria recuperar
Estic llest per marxar, no vull fer-me esperar
no cal fer-ho més llarg, vaig cap a l'eternitat
no sé si em podriré o si em reencarnaré
no vull pensar en res, tan sols em ve a la ment
Què t'he deixat a tu
i encara que no és just
ho intente i no puc
deixar d'imaginar-me qui serà
qui vegen els teus ulls
quan apagues la llum
i jo ja estiga lluny
per estimar-te
se'm fa dur saber que no et podré abraçar
quan jo ja estiga lluny
per estimar-te
tot el temps que voldria recuperar
|
||||
9. |
Vides truncades
02:52
|
|||
|
Fum, cotxes que passen
controls de "Tràfic", restaurants de carretera
dues gitanes vénen taronges
una prostituta s'insinua juganera
Vides truncades,
motxilles on no hi cap ja cap més pena
misèries carregades a l'esquena
Fred de matinada
el sol ens desperta en una altra gasolinera
comença la marxa, mirades al terra
ombres que es mouen lentament per la vorera
Promeses trencades
disputes que no valen més la pena
ferides tatuades en la vena
misèries carregades a l'esquena
la vida ens ha dictat ja la condemna
|
||||
10. |
Ara sóc jo
03:41
|
|||
|
Pau, normalitat,
uns atributs que en el meu món s'han ensorrat
falta quietud, tranquil·litat
tot es capgira en un moment inesperat
I ara sóc jo qui ha fet el pas
ara sóc jo qui ha decidit no continuar
i en un minut serenitat
tot el que havia dins de mi ho he vomitat
Mire al meu voltant
un fals somriure amaga el dol de cada esguard
fart d'assimilar
paraules buides que pretenen consolar
I ara sóc jo qui ha fet el pas
ara sóc jo qui s'ha deixat de lamentar
i en un minut serenitat
tot el que havia dins de mi ho he vomitat
Sent un plaer desbordat
note la "savia" que em circula per la sang
avui sóc jo i no hi ha demà
avui sóc jo i no vull ningú al meu costat
|
||||
If you like Llum, you may also like:
Wrapped In Cellophane
by Vessel
Crisp drumming cuts through the tangle of interwoven instrumentation on this cerebral yet groovy post-punk record.
go to album
Essential Tremors
by Hooper Crescent
The Australian post-punk outfit's second album courses with unkempt kinetic energy, full of spring-tight basslines and hypnotic riffs.
go to album
The collaborative EP from two Seattle bands is an unexpected delight of dancey guitar rock with an appealingly tossed off vibe.
go to album
Indie rock suspended between youthful ennui and youthful rage, hooky but cerebral and taut with rhythmic tension, just like the 90s.
go to album
I Wish You Could See Yourself Right Now
by Gentle Organisms
The aptly named Gentle Organisms specialize in quietly radiant songs centered on tender melodies.
go to album
Scared to Look
by Welcome Strawberry
Tempering insidious rock hooks with shoegaze's feedback-driven delirium, these Bay Area upstarts find beauty in the loudest of messes.
go to album
Disturbing Dreams
by The Kartetch
Knotty alt-rock with corkscrewing guitars and steely vocals on an album that packs a punch.
go to album
